Els pares fem petits els fills?
Font: Ara / Article d’opinió
Olga Vallejo
Quan els fills són gairebé adults tota la família ha de fer un procés de reajustament.
El temps passa de pressa i els fills es fan grans sense que pràcticament ni ens en adonem. Fer divuit anys no ens converteix automàticament en adults. Fer-se gran implica que els pares donin més llibertat als fills i, en contrapartida, ells assumeixin més responsabilitats.
Almudena Urbano, psicòloga i membre del grup de recerca del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya, destaca la importància que els pares donin l’oportunitat als fills de ser ells mateixos, encara que costi veure que es poden equivocar: “Sense error no hi ha aprenentatge. Els adults han d’evitar sobreprotegir-los, han de deixar que puguin generar idees pròpies i establir les seves pròpies fites, que construeixin la seva identitat i conformin els seus propis valors, encara que potser no coincideixin amb els de la resta de la família”.
S’ha de castigar el teu fill/a quan suspèn?
Font: El País
Si su hijo ha suspendido cinco, castíguele (pero no como usted cree)
Cada verano, por estas fechas, un jarro de agua fría ha caído sobre muchos hogares: su hijo ha sacado malas notas. Un cúmulo importante de suspensos es, para la mayoría de familias, una pésima e inoportuna noticia que llega justo en vísperas de vacaciones, cuando contamos los días que nos quedan para dejar de ir a trabajar y empezamos a vislumbrar nuestro merecido descanso estival como una concatenación de situaciones agradabilísimas. Aunque luzca un sol cegador, ese día una nube ensombrece la casa. Porque las malas notas a final de curso no solo afectan al apesadumbrado adolescente que se las ha ganado a pulso, sino también a los padres que las reciben y que, con frecuencia, no saben cómo reaccionar. Pues bien, todo es más fácil si tiene en cuenta unas simples reglas.
Inmersión sin oxígeno
Font: El País
Pau Vidal
A raíz de la última ocurrencia del ministro Wert, la de obligar a unos cuantos colegios a ofrecer hasta un 25% de las clases en castellano, hemos vuelto a disfrutar en artículos de toda clase de medios, éste incluído, de dos de los tópicos más falaces de la Cataluña actual: que la inmersión ha alcanzado un éxito “incontestable e irreversible” y que la lengua catalana se ha quitado de encima la amenaza de extinción gracias a este milagro que es la escuela en catalán. La intención declarada de dichos escritos es apoyar el venticincoporcientismo, porque ya va siendo hora de que tan férrea aplicación de les principios de la inmersión se empiece a flexibilitzar.
“No els etiquetis mai”
Font: Ara / FRANCESC ORTEU
Francisco Castaño Mena és assessor i orientador familiar i pare del Gabriel i l’Ismael, de 18 i 10 anys. Treballa amb xavals que no es porten bé i, juntament amb Pedro García Aguado, ha escrit ‘Aprender a educar. Evitar el mal comportamiento y el fracaso escolar’ (Grijalbo)
El principal error que cometem els pares és protegir massa els fills.
Què se’n derivarà?
Frustració i mal comportament. No els podem cuidar tant. Els sobreprotegim i quan arriben a l’adolescència no saben resoldre els seus problemes. Cal que n’aprenguin abans, perquè llavors s’hi sumen les hormones, el trencament amb els pares, i tot plegat els desborda. En molts casos els fills es van apoderant dels pares i arriba un moment que realment ja no poden més.
Eines per fomentar la lectura
Font: Ara
Que els nens s’aficionin a la lectura no és fàcil. Alguns diuen que les videoconsoles, les tauletes o els mòbils tenen molt a veure amb el seu desinterès, que els infants passen més temps davant de la pantalla que d’un llibre i que és difícil que, amb tant d’estímul, s’enganxin a una activitat, la lectura, que requereix concentració i, segons l’edat, no poc esforç.
D’altres, com el cofundador de l’editorial Boolino Sven Huber, opinen en canvi, que les noves tecnologies d’avui equivalen a la televisió i ràdio d’ahir i que ara, com llavors, el secret per convertir un nen en un gran lector no és tant prohibir aquest tipus de tecnologies com dosificar-ne l’ús i, sobretot, fer de la lectura un moment únic, especial.
Educació a Finlàndia: el dret de no triar
Font: La Vanguardia
El país ha creat un sistema educatiu d’alta qualitat i equitatiu que tots els partits polítics defensen.
Els pares tenen dret de triar escola -pública o privada- i tenir tota la informació necessària per fer-ho”. “La competència entre escoles millora l’ensenyament”. Són frases que es repetiran en els pròxims mesos en les tertúlies preelectorals europees des de Madrid a Londres.
Però ningú no les ha pronunciat a Finlàndia, on el mes passat es van celebrar eleccions generals. A Finlàndia, un país que aquest diari va visitar fa uns dies, l’ensenyament es basa en el dret de no haver de triar. No cal perquè totes les escoles són públiques i de qualitat. “Hem comprovat que si es dóna importància a l’equitat i a la cooperació i no al dret a triar i a la competència, es crea un sistema d’ensenyament en què tots aprenen bé”, explica Pasi Sahlberg, pedagog finlandès, establert a la Universitat de Harvard i autor del llibre Finnish Lessons.
14 claves del éxito del modelo educativo de Finlandia
Font: La Vanguardia
El sistema educativo de Finlandia está considerado como uno de los más exitosos del mundo. Éstas son las claves:
“Els fills han de tenir regles de joc clares, si no, es perden”
Font: El Punt Avui
Helen Flix, llicenciada en psicologia clínica i de la salut i amb estudis superiors de música, medicina i nutrició, ha publicat el llibre Padres conscientes, niños felices, amb consells pràctics perquè els progenitors puguin oferir als seus fills una educació de qualitat.
Per què els pares d’ara se senten culpables, per què tenen la impressió que no ho fan prou bé?
Perquè hem passat d’entendre el nen com un objecte que sortia bé o malament en funció de la sort o la genètica, on la vinculació no era d’amor sinó d’autoritat, a una idealització de la relació amb els fills. Ara els veiem com objectes que reflecteixen si nosaltres som bons o dolents.
Adolescents: què els passa pel cap?
Font: Ara / LÍDIA JUANMARTÍ
Els avenços neurocientífics ajuden a comprendre millor el cervell dels joves.
Susceptibles, impulsius, enamoradissos, insegurs, somiadors… Es diu que tenen el cap ple de pardals. Però, què en sabem realment sobre el que pensen els adolescents? La neurociència ha fet grans progressos en l’estudi del cervell dels joves, que permeten entendre millor algunes de les seves reaccions i evitar estigmatitzar-los pels seus comportaments.
Adolescents: més llibertat, més responsabilitat
Font: Ara / ELISABET ESCRICHE / LARA BONILLA
Internet i les noves tecnologies han transformat les relacions dels joves.
Recull de premsa 