La tasca dels deures escolars

Font: El Periódico / Editorial

Un informe de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) torna a posar sobre la pissarra el paper dels deures escolars en la formació acadèmica, en el sentit que contribueixen a ampliar les diferències entre alumnes segons el seu nivell socioeconòmic. Mentre en països com França la tasca fora de l’horari escolar està fins i tot regulada per llei, a Espanya ni el Govern central ni la Generalitat han dictat cap mena de normativa sobre la matèria. De fet, són els centres mateixos els que la planifiquen de forma autònoma a través del claustre de professors.

Cal suposar que la renovació pedagògica, per malament que situï Espanya l’Informe PISA que avalua cada any els sistemes educatius del món, ha deixat enrere els temps en què els deures -paraula de connotació inequívoca- consistien en els exercicis 4 i 5 de la pàgina 60 del llibre de Matemàtiques. La idea del reforç i consolidació del que s’ha explicat a classe i, a la vegada, l’ajuda al foment de la responsabilitat de l’alumne han de ser els objectius. També serveixen perquè la implicació dels pares en l’educació dels seus fills sigui activa, i no en el sentit d’exercir de professor a casa que ajudi a resoldre -si és capaç- complexos problemes acadèmics. Ni tampoc en el de buscar (amb una despesa extra) gairebé de forma obligatòria formació complementària fora de l’escola.

Els deures escolars haurien de ser el resultat de la coordinació entre docent, alumne i família. Definits per la qualitat i no per la quantitat, no poden convertir-se mai en una càrrega extenuant per a qui ha de fer-los ni per a qui ha de vigilar que es facin. Els pares tutelen, no resolen, perquè el nen ha d’assumir les tasques. En cas contrari, no complirien la seva funció pedagògica. A l’estudiant se l’ha d’incentivar així mateix perquè sigui capaç de forma autònoma de distribuir el seu temps entre l’estudi, la lectura, els jocs o pràctiques esportives, el consum de televisió o l’ús lúdic d’internet, si té ordinador a casa.

Una forma que l’alumne aprengui a organitzar-se, ja des de la primària, és per exemple la planificació setmanal d’aquells exercicis per part dels centres. D’aquesta planificació n’han de ser informats els pares, que sí que s’encarreguen a través de les AMPA d’organitzar les activitats extraescolars de caràcter més lúdic i, això sí, voluntari.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: