Tres factors del fracàs escolar

Font: Ara

Marta Espasa

Una de les assignatures que no hi ha manera d’aprovar ni a Catalunya ni a Espanya des de fa massa temps és el fracàs escolar. Les dades mostren de manera reiterada que estem a la cua de la Unió Europea en abandonament escolar prematur (individus que com a màxim han assolit l’ESO) i en fracàs escolar, definit com el percentatge d’individus que no obtenen el títol de graduat en ESO a l’edat que els pertocaria. Aquest és un problema molt greu, ja que té una repercussió directa sobre l’atur juvenil. Cal tenir en compte que Espanya és també el país de la Unió Europea amb la taxa més alta d’atur juvenil, que se situa prop del 55% i afecta gairebé un milió de joves, mentre que en països com Alemanya, Holanda i Àustria se situa per sota del 10%. Però aquesta taxa d’atur no es distribueix de manera homogènia, sinó que afecta més intensament els joves que tenen un nivell educatiu més baix (la taxa d’atur dels joves que només han cursat estudis primaris és del 70%).

Per tant, és del tot necessari tant per al creixement econòmic com per a una millora de la cohesió social atacar d’arrel aquest problema, ja que quedar-se només amb els nivells educatius obligatoris o no assolir-los condemna els individus a tenir altes taxes d’atur, temporalitat laboral i baixos nivells salarials.

En aquest sentit, cal analitzar quines són les causes d’aquest fracàs escolar i com es poden establirpolítiques que millorin aquesta situació, perquè és un fet constatat que, malgrat les successives lleis educatives, el problema continua persistint. Com analitza el professor Oriol Escardíbul, de la Universitat de Barcelona i expert en la matèria, els estudis demostren que el rendiment escolar depèn en bona mesura de la capacitat innata de l’individu, de les característiques socioeconòmiques de la família, dels companys del centre educatiu on s’estudia i, també, del sistema educatiu. Aquest darrer factor explica entre un 30% i un 40% del rendiment escolar, la qual cosa vol dir que hi ha marge per desenvolupar polítiques educatives per combatre la situació actual.

Els factors del sistema educatiu que determinen el rendiment escolar són molt diversos, però em centraré només en tres. En primer lloc, el nivell d’exigència del sistema espanyol per obtenir el títol de graduat. Si bé Espanya i Catalunya presenten un problema de fracàs i abandonament escolar, en termes de competències bàsiques (en matemàtiques i lectura) no estan en una situació tan negativa a nivell internacional, ja que el percentatge d’individus amb nivells baixos en aquestes competències està, segons dades de PISA, per sota de la mitjana de l’OCDE. En aquest sentit, molts experts defensen que seria convenient replantejar-se el que s’ensenya, descarregar el currículum de continguts i emfatitzar molt més la formació en competències tant de caràcter transversal (idiomes, comunicació oral i escrita, comprensió lectora, matemàtiques, TIC) com polivalent (treball en equip, presa de decisions, resolució de problemes, etc.).

En segon lloc, a Espanya (també a França i Portugal), la principal manera d’abordar el baix rendiment dels estudiants per part del sistema educatiu és la repetició de curs. A títol d’exemple, el curs 2009-2010 el 40% dels alumnes de quinze anys havien repetit algun curs. Però aquesta no és una pràctica habitual a Europa. Ans al contrari, s’utilitza de manera molt excepcional als països nòrdics, el Regne Unit i Irlanda i de manera molt limitada a la resta de països, que aposten per una atenció personalitzada de suport als alumnes amb un rendiment acadèmic més baix. En aquest sentit, la majoria d’estudis conclouen que la repetició, a llarg termini, és un factor altament determinant de l’abandonament escolar i del baix rendiment educatiu, ja que augmenta la desafecció o el rebuig a l’escola. Per tant, aquest és també un element del sistema educatiu que caldria replantejar-se, i apostar, com fan els països d’èxit escolar, per potenciar la implementació de mesures d’atenció personalitzada.

Un tercer factor és la despesa en educació. S’ha demostrat que si bé una despesa educativa més elevada no garanteix un millor rendiment, la manca de recursos suficients repercuteix molt negativament en la capacitat d’aprenentatge dels alumnes. Així doncs, la reducció en despesa educativa pot tenir un impacte negatiu sobre el fracàs i abandonament escolar, sobretot si afecta l’alumnat amb unes condicions socioeconòmiques més desfavorables.

Òbviament, existeixen moltes altres causes i mesures que poden millorar el rendiment escolar. Per sort, aquest és un tema àmpliament analitzat per experts i avalat per experiències internacionals, però no sembla que les reformes educatives dutes a terme hagin seguit les seves recomanacions. Al contrari, s’ha convertit l’educació en una arma política.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: