Educació a Finlàndia: el dret de no triar

Font: La Vanguardia

El país ha creat un sistema educatiu d’alta qualitat i equitatiu que tots els partits polítics defensen.

Els pares tenen dret de triar escola -pública o privada- i tenir tota la informació necessària per fer-ho”. “La competència entre escoles millora l’ensenyament”. Són frases que es repetiran en els pròxims mesos en les tertúlies preelectorals europees des de Madrid a Londres.

Però ningú no les ha pronunciat a Finlàndia, on el mes passat es van celebrar eleccions generals. A Finlàndia, un país que aquest diari va visitar fa uns dies, l’ensenyament es basa en el dret de no haver de triar. No cal perquè totes les escoles són públiques i de qualitat. “Hem comprovat que si es dóna importància a l’equitat i a la cooperació i no al dret a triar i a la competència, es crea un sistema d’ensenyament en què tots aprenen bé”, explica Pasi Sahlberg, pedagog finlandès, establert a la Universitat de Harvard i autor del llibre Finnish Lessons.

Encara que en aquesta campanya electoral s’ha debatut amb crispació sobre el futur de l’Estat de benestar i la sanitat pública, ningú al país no qüestiona un sistema d’ensenyament basat “en la importància de l’educació universal, pública, gratuïta i no selectiva”, segons un nou document del Govern. “Totes les escoles són iguals”, afirma la ministra d’Educació finlandesa, Krista Kiuru. “Aquí no anem a comprar a la recerca d’escola”.

A Finlàndia ni tan sols no es dóna gaire informació als pares sobre els centres educatius. “No publiquem rànquings, ni fem proves estandarditzades, ni exàmens nacionals; tampoc no tenim inspectors escolars”, diu Janne Varjo, expert en la sociologia de l’educació de la Universitat d’Hèlsinki. “Les autoritats saben quina és la millor escola, però no ho diuen públicament; això és necessari per evitar la segregació i la polarització escolar, un risc en un moment de creixent immigració i bosses de pobresa,” continua Jarvo.

A Finlàndia -amb l’excepció d’una escola internacional per a expatriats- no hi ha escoles privades ni concertades en què els pares dels alumnes paguen quotes. Sí que hi ha instituts independents especialitzats, però estan finançats per l’Estat i no cobren matrícula. Només el 2,4% de la despesa de les institucions d’ensenyament a Finlàndia prové de fonts privades, davant el 32% als EUA i una mitjana del 16% en l’OCDE. Malgrat això, Finlàndia dedica a l’educació el 6% del seu PIB, mentre que Espanya hi destina un 4,5% del PIB. “Gastem el 80% del pressupost en els salaris de professors; estalviem en coses com ara exàmens”, diu Varjo.

Per a molts defensors del mercat de l’educació i la competència entre escoles, un sistema com el finlandès arrossega els millors nens cap a un denominador comú més baix. Però Finlàndia ha estat repetidament el millor sistema d’ensenyament d’Europa, segons l’informe PISA, i un dels millors del món. És cert que el 2012 no va obtenir resultats tan bons, però continuen situant-se entre els millors. “Hem caigut una mica en els últims anys, però això es deu al fet que els països asiàtics pugen molt, nosaltres ens mantenim”, afirma Varjo.

El que crida l’atenció a Finlàndia és l’elevada qualitat uniforme de les escoles. Segons PISA, la variació de resultats entre els centres finlandesos només és del 6%, davant el 18% al Canadà, el 23% als EUA i el 30% al Regne Unit. “Aquesta escassa variació entre escoles fa que els pares finlandesos no hagin d’estar preocupats respecte a la qualitat de les escoles al seu barri”, assenyala Sahlberg.

L’escassa competència del sistema finlandès coincideix amb nivells baixos d’estrès a l’aula. El 7% dels alumnes finlandesos asseguren que senten ansietat quan treballen en tasques de matemàtiques a casa davant el 52% del Japó i el 53% de França. Tot i que països com Singapur i Corea aconsegueixen més bons resultats que Finlàndia en el PISA, els nivells d’estrès juvenil en aquests països asiàtics són perillosament alts.

Mentrestant, la veïna Suècia ha caigut en picat en els rànquings de PISA. El seu estrepitós descens es produeix després d’un agressiu procés de segregació i l’auge d’un mercat d’ensenyament sota l’últim govern conservador. Suècia va caure més que cap altre país en el PISA i se situa per sota de la mitjana de l’OCDE. L’estratègia sueca d’obrir escoles públiques gestionades per empreses multinacionals amb ànim de lucre, propietat en alguns casos de fons d’inversió, ha quedat desacreditada i el Govern conservador que el va promoure va caure en les últimes eleccions. Una de les empreses privades fins i tot va fer fallida, i va deixar centenars de nens al carrer. “Sempre seguíem Suècia, però quan van crear les escoles amb ànim de lucre, els finlandesos de tot l’espectre polític es van sorprendre i van veure que allà les coses van malament”, continua Varjo.

A Espanya i el Regne Unit, els partits conservadors defensen l’ampliació de les escoles concertades i les anomenades free schools del model suec. “L’aplicació generalitzada a Espanya” de les privatitzacions “podrà generar uns resultats positius”, assenyala la fundació FAES, vinculada al PP, en un informe. El think tank de David Cameron, Policy Exchange, també defensa l’ús d’empreses per gestionar escoles finançades per l’Estat.

No ho fa Finlàndia. Malgrat una greu crisi econòmica que qüestiona el finançament de la seva generosa xarxa de protecció social, el sistema educatiu públic no va estar en perill a les eleccions. Tot i que el partit conservador i econòmicament liberal del primer ministre ­Alexander Stubb volgués, l’opinió pública no ho toleraria. El 80% dels pares creuen que Finlàndia no hauria de tenir escoles privades.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: