“El valor ha de ser educat en tots els nivells”

Font: El Punt Avui

Lluís Martínez

José Antonio Marina (Toledo, 1939) és un filòsof i pedagog conegut a tot l’Estat espanyol. La seva feina per difondre els valors de l’educació, com a factor per canviar la societat, és ben coneguda. Ha dedicat molts anys a investigar sobre la intel·ligència i la creativitat. És també un gran defensor del poder de l’acció per configurar la nostra intel·ligència, i per això ha impulsat diversos projectes educatius, socials i empresarials, com ara la Universitat dels Pares. El seu últim llibre, dedicat a la por, conté un quadern perquè els infants aprenguin a superar-la.

José Antonio Marina és un pedagog i filòsof ben conegut per les seves reflexions plenes de sentit comú, fonamentades, a més, en l’experiència científica. Ara acaba de publicar un llibre, Los miedos y el aprendizaje de la valentía (Ariel), una ocasió per debatre sobre aquestes qüestions.

Barcelona. Contrapor

Què és la por?
És una emoció necessària que ens permet detectar un perill i que mobilitza l’organisme per fer-hi front. La por per si mateixa és bona. Però els éssers humans, a més de tenir por dels perills reals, tenim por dels imaginaris. Això fa que siguem l’espècie més poruga que hi ha i que una emoció que és beneficiosa es converteixi en pertorbadora, fins i tot en patològica. Per això cal prendre-la amb precaució.
Què és el valor?
En la natura hi ha quatre respostes a la por, i cada animal tria la seva: la fugida, l’atac, fer-se el mort o mostrar-se submís per aplacar l’agressor. Nosaltres tenim aquestes quatre respostes, però n’hem inventat una cinquena, que és nostra, específica: malgrat sentir por, faré el que crec que s’ha de fer. I això és el valor. És la capacitat de mantenir una meta valuosa malgrat el risc, l’esforç i la dificultat que em suposi. I vull insistir en això de l’esforç, perquè molts cops es creu que això del valor és córrer riscos i entrar en un incendi per salvar algú.
I no és així?
No. Valerosa és la mare que fa tirar la família endavant, malgrat la fatiga.
El valor és entomar els fets tot i sentir por?
La persona valenta no és temerària. El temerari és un personatge amb el qual s’ha d’anar amb compte. Els psicòpates són temeraris. No tenen sentiment de por i no respecten res. El que és humà és tenir por i intentar trobar una resposta adaptada a la solució; és a dir, cal sobreposar-se a la por perquè no condicioni la meva conducta.
En el llibre parla de la por amiga i la por enemiga…
És una distinció bona per als nens i per als adults. Hi ha situacions i perills dels quals és normal tenir por. Seria greu no tenir-ne. Els infants tenen les pors evolutives, que desapareixen. D’algunes coses, però, és bo tenir-ne por.
Com ara?
Per exemple, és bo i sa que els adolescents tinguin por de les drogues. Perquè és un perill que molts cops s’emmascara. A més, l’adolescència és un període durant el qual s’avaluen molt malament els riscos. En algunes coses concretes hem de conservar les pors. Aquesta és la por amiga.
Una por patològica i una por exagerada són el mateix?
No. La diferència entre la por exagerada i la patològica és la intensitat. Quan la por impossibilita la vida quotidiana, és patològica. Quan és compatible amb la vida, però te la complica, llavors convé lluitar-hi, però no és patològica.
Parla de declarar la guerra a la por. Més fàcil de dir que de fer…
Els educadors hem de ser optimistes. De vegades, sembla que sigui al contrari, perquè quan parlem d’educació fem el discurs apocalíptic, però ara sabem que es poden aprendre més coses del que crèiem abans. Per bé o per mal. Les pors exagerades les aprenem, però també podem aprendre el valor i la creativitat.
Per què s’han de combatre les pors?
Per quatre raons. Primera, perquè és una emoció que, si es desajusta, ens fa infeliços. Segona, perquè la por és fàcil d’instrumentalitzar amb moltes finalitats, entre les quals, les polítiques. Tercera, perquè sabem com podem reduir la por. Hi ha molt bons procediments pedagògics, i cal que la gent sàpiga que existeixen. I quarta, perquè cal fomentar el valor personal i social, sobretot el moral, que és el que ens permet mantenir el nostre comportament malgrat les dificultats per defensar els valors morals que tenim.
Sona abstracte…
Doncs és molt concret. En moltes ocasions, la lluita contra la corrupció fracassa perquè són corruptes els que la combaten; però en d’altres perquè no hi ha el valor moral per enfrontar-s’hi. Pensem: “Potser em miraran malament”, “Em quedaré sense feina”… Es fomenta una situació de desmoralització general. L’antídot és la valentia moral.
La reacció moral és visible?
Als Estats Units han aparegut, arran de la crisi econòmica, que va ser causada per un col·lapse dels valors morals, força llibres molt seriosos que advoquen per la recuperació del valor moral, perquè, si no, estem a mercè dels desaprensius.
I aquí?
En els meus escrits parlo que la societat espanyola té una malaltia social que és una síndrome d’immunodeficiència social.
Perdoni?
En la nostra societat passen coses perquè no som capaços de produir anticossos per lluitar-hi. Ho acceptem tot, ens sotmetem a la corrupció i seguim votant el corrupte. Ja res no ens importa, i ens creiem que no té solució. Aleshores es va produint una depreciació de les conductes. Com hem arribat a això? Perquè no tenim defenses contra aquesta situació. Doncs bé: el valor moral és una gran defensa. I si no en tenim, no podem fer res. El valor moral, que abans s’anomenava fortalesa, és una virtut des de la Grècia clàssica. Ja pots tenir molt de sentit de la justícia, que si no tens valor per posar-lo en pràctica, no et val per a res.
Creu que el valor s’aprèn reflexionant?
No. Cal actuar. La capacitat introspectiva ens permet trobar solucions, però no posar-les en pràctica. Per això la psicoanàlisi no serveix per tractar les pors. No avancem res coneixent una possible causa inconscient de la por. Hi ha una por específica, anomenada estrès posttraumàtic. Se’n coneix perfectament la causa. La víctima la coneix, però això no fa que perdi la por. L’acció és l’única cosa que influeix de debò en el canvi de la nostra estructura cerebral.
La societat és poruga?
Molt. De fet, la crisi ha fet que augmenti el sentiment de por, perquè un dels desllorigadors de la por és la dificultat per preveure les coses. La por se’n va si jo tinc consciència que puc controlar allò que la provoca. Ningú no té por d’allò que domina. Quan s’ha creat un sentiment d’imprevisibilitat, com passa ara, que la gent veu trontollar el futur, és quan apareix la por.
Quina és la conseqüència d’aixo?
Com que és un procés molt fàcil de manegar i la gent poruga es torna molt dòcil, els polítics, de vagades amb mala intenció i altres vegades perquè és fàcil de fer, la utilitzen. Per això és tan important declarar la guerra a la por. Sabem com guarir-la, perquè a més implica lluitar contra els que volen fer-nos por. A mi, que m’exposin la gravetat de l’afer i mirem com ens podem posar d’acord, però que no em vinguin a fer por.
I aquí entra en joc el valor…
Hem de fomentar el valor en els infants, perquè és la capacitat de detectar el problema i d’intentar resoldre’l. Alguns cops ho podré solucionar i d’altres, no. El valor és molt a prop de la creativitat i de la innovació. Ara es parla molt dels emprenedors. Però la iniciativa, en la teoria de la fortalesa grega, era la primera part del valor. La segona era la constància. El valor és lluitar contra la por i mantenir-se en aquesta actitud.
La por s’explota molt…
Ara tothom utilitza la por, en el món laboral, en el món polític… Cal prendre’s això amb calma, perquè pot ser una presa de pèl. Maquiavel ho deia: “Les coses s’haurien de fer despertant l’amor del poble, però és més fàcil despertar la por.”
Podem educar sense por?
No, perquè la por amiga forma part de la bona direcció de la conducta, igual que el càstig. Però s’ha de saber com fer-ho, amb saviesa. Perquè el càstig només serveix per a una cosa: evitar conductes, no pas promoure-les. A un infant que posa els dits a l’endoll, li dono una cleca, perquè no vull que ho faci. Però si li dono la cleca perquè estudiï, potser ho aconseguiré, però també que falsegi les notes o que agafi aversió a l’estudi. Això no funciona.
I llavors per què es fa?
Doncs perquè l’infant poruc és fàcil d’educar. És obedient, fa els deures, és dòcil…

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: