La Daniela canvia el seu destí

Font: La Vanguardia

Rosa M. Bosch

Daniela Rebolledo va créixer a Renca, una població marginal de l’extraradi de Santiago de Xile amb nivells elevats de delinqüència, tràfic de drogues i abandonament escolar. La seva mare la va portar al món quan tenia 14 anys i la va deixar a cura d’una parent llunyana. Les circumstàncies socioeconòmiques no eren les més favorables per pensar en un futur brillant per a la petita Daniela. Vint-i-quatre anys després, s’ha llicenciat amb matrícula d’honor en una carrera exigent, Enginyeria Civil Industrial, i el gener passat va ser contractada per Aguas Andines, filial d’Agbar a Xile, com a especialista en continuïtat de negoci.

La història de superació d’aquesta enginyera entusiasta està vinculada al projecte educatiu de la Fundació Astoreca, que gestiona tres escoles a Xile, en un dels quals, el San Joaquín, es va escolaritzar la Daniela als cinc anys, i a la beca atorgada durant els sis anys de carrera per la Fundació Agbar. “Sóc filla de mare soltera i mai no vaig conèixer el meu pare. Fins que fa un any i mig em vaig casar, sempre havia viscut amb l’Ana, la persona que considero la meva mare, que ara té 84 anys. Ella no sap llegir però és molt bona amb els números, va ser ella la que em va inscriure a l’escola San Joaquín”, relata a Barcelona, on ha viatjat aquesta setmana per assistir a actes organitzats per Agbar, amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua que se celebra avui.

La Daniela va culminar la seva formació a l’escola San Joaquín amb un expedient impecable, “amb mitjana escolar de 6,7 sobre 7”, remarca Ximena Torres, la seva professora a primer de bàsica i ara directora acadèmica de la Fundació Astoreca. “Jo vaig gestionar la beca Agbar, que cobreix totes les despeses, perquè la Daniela pogués anar a la Universitat Tècnica Federico Santa María”, afegeix Torres. Va aconseguir la segona nota més alta d’accés en aquest centre privat, on ha estudiat durant els sis anys de carrera.

A més d’una alumna excel·lent, la Daniela era líder a classe i una esportista exigent que va formar part de la selecció nacional d’handbol en la categoria juvenil, apunta Torres. La jove enginyera considera que el que ha aconseguit és el normal: “La meva única responsabilitat era estudiar; l’Ana, la meva mare, sortia cada dia a treballar, anava de casa en casa venent amanides, la meva missió només era estudiar, no ho podia fer malament! Vaig pensar que podia ser diferent i tirar endavant”.

Explica que la seva història personal demostra que “l’educació iguala. El meu primer any d’universitat hi havia molta diversitat a classe, companys riquíssims que vivien en cases de tres plantes, altres d’humils, però em vaig adonar que tots estàvem en la mateixa situació, al marge del nostre passat tots seríem enginyers”.

La beca d’Agbar –se’n concedeixen dues cada any per cursar Enginyeria Civil– li ha permès no haver d’endeutarse i començar la vida laboral sense càrregues econòmiques, al contrari que bona part dels estudiants xilens, que han de recórrer al crèdit per poder entrar a la universitat. Les seves amigues íntimes de Renca han tingut futurs diferents: una es va quedar embarassada i va deixar l’escola i una altra va estudiar Pedagogia en Educació Física i va demostrar també que el cercle es pot trencar.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: