Ensenyar a patir

Font: La Vanguardia

La frustració i la tristesa són inevitables. És absurd fer que els nostres fills se’n protegeixin. Tard o d’hora, l’adversitat arribarà i l’únic que haurem aconseguit provant d’evitar-la i posposant el patiment és fer-los fràgils. Només si deixem que els nens experimentin dolor i altres emocions difícils podran desenvolupar habilitats per superar-les.

Tolerància a la frustració

Rafael Bisquerra, director del Postgrau en Educació Emocional i Benestar de la Universitat de Barcelona

Pares i mares desitgen el millor per als seus fills i per tant es preocupen pel seu benestar. El benestar ha de ser una de les finalitats de tota educació, tant familiar com formal. Això en ocasions pot provocar un malentès que convé aclarir: el benestar no consisteix a estar assegut al sofà de casa sense fer res; sinó a implicar-se emocionalment en alguna activitat amb sentit, amb uns objectius que es pretenen aconseguir amb esforç, i molt millor si estan orientats al bé comú. Quan un té fred hi ha dues maneres d’escalfar-se. L’una és asseure’s al costat del foc. L’altra és anar a fer llenya perquè els altres es puguin escalfar. Curiosament aquesta última opció probablement escalfi més que estar assegut al costat del foc.

En intentar fer llenya, poden sorgir dificultats: mal temps, terreny abrupte, absència d’arbres, etcètera. La frustració consisteix a no aconseguir el que s’esperava: es presenten dificultats, obstacles que dificulten o impedeixen l’assoliment dels objectius. La frustració és la vivència emocional davant una situació en la qual una expectativa (objectius, desitjos, projectes, il·lusions) no es compleix. I això produeix malestar i de vegades patiment.

Convé acceptar que la frustració és inevitable. Sobretot en la mesura que ens proposem molts objectius al llarg de la vida. Per això és important que des de petits s’aprengui a tolerar les frustracions. La tolerància a la frustració és la capacitat de continuar accions malgrat els contratemps i adversitats. Una persona que té un nivell alt de tolerància a la frustració necessita que aquesta sigui molt alta per enfadar-se, entristir-se o experimentar ansietat i desistir dels objectius. La tolerància a la frustració és una capacitat susceptible d’aprenentatge i té molt a veure amb resistència a l’estrès i resiliència (capacitat d’assumir amb flexibilitat situacions límit i sobreposar-s’hi).

Un nivell alt de tolerància a la frustració indica maduresa i equilibri personal. Les persones amb tolerància a la frustració es caracteritzen per tenir un estil de vida amb menys estrès, amb més resiliència i amb més benestar. Aquestes persones no renuncien a objectius per por de la frustració de no aconseguir-los; sinó que afronten les frustracions de forma apropiada. Accepten amb més facilitat el dolor i el patiment i el seu comportament representa l’adagi popular que diu que al mal temps bona cara.

Les persones amb alt nivell de tolerància a la frustració tendeixen a tenir una alta motivació d’èxit i a obtenir millors resultats acadèmics. Els bons esportistes en són un exemple. Per això és molt important educar per tolerar la frustració. Alguns suggeriments recollits de l’educació emocional són els següents. En primer lloc es tracta de prendre consciència de la importància d’educar per tolerar les frustracions. Això permet reconèixer quan estic davant una frustració: les coses no surten com esperava o com desitjava. Prendre consciència que això pot activar principalment ira o tristesa. Si el que s’activa és la ira, hi ha un seriós perill de derivar en violència de qualsevol tipus. Si el que es deriva és tristesa, poden venir ganes de plorar i de desistir: no desitgem proposar-nos objectius ambiciosos en el futur. Aprendre a regular la frustració és posar l’energia necessària per acceptar la situació, mantenir l’autoestima i actuar de forma positiva, amb els condicionaments ambientals i les característiques personals de cadascú. No es tracta de fer persones frustrades i contentes davant qualsevol situació. No confondre frustració amb sadomasoquisme. Davant la inevitabilitat de la frustració, es tracta d’educar en un difícil equilibri: pot ser tan negatiu una infantesa sense frustracions com una infantesa amb excessives frustracions. En la recerca d’aquest equilibri, convé reconèixer que no poder anar a jugar una tarda amb els amics és molt diferent que no poder jugar durant un mes.

Mares i pares no tenen més remei que posar límits als seus fills. Que ho perceben com una frustració. Alguns pares, per no frustrar el seu fill, tendeixen a renunciar a posar-li límits. La qual cosa no és una mesura educativa apropiada. Convé tenir present que un nen amb baixa tolerància a la frustració, alta impulsivitat i que no li posen límits, a la llarga es pot convertir en una bomba de rellotgeria que pot explotar en qualsevol moment. La tasca educativa de les famílies no consisteix a provocar frustracions. Sinó a observar i captar quan això succeeix. En aquest moment es tracta de sintonitzar amb l’emoció del fill; legitimar aquesta emoció; donar-li opció perquè s’expressi, encara que sigui de forma abrupta, amb improperis, queixes o desconsol. Escoltar pacientment. No es tracta tant de consolar o donar solucions com de comunicar, de vegades sense paraules: aquestes coses succeeixen, cal aprendre a superar-les i aquí estic per donar-te suport.

Deixem les pedres al camí

Eva Bach Cobacho, pedagoga i escriptora

Als pares no ens agrada veure patir els fills. És lícit i natural que desitgem el seu benestar i que procurem afavorir-lo. Tan sols uns pares amb algun trastorn o mancança greu podrien alegrar-se del patiment dels fills i fins i tot provocar-lo. Però desitjar la felicitat dels fills no significa fer-los les coses fàcils ni amagar-los la cara amarga de la vida. Si volem que siguin capaços d’encarar dificultats i situacions adverses, i que en surtin ben parats i enfortits, han de poder experimentar-ne des de petits. No cal que els en posem d’addicionals, però tampoc els hem d’estalviar les dificultats que es presentin.

Sorprèn que actualment faci falta organitzar tallers i activitats perquè les criatures experimentin la frustració, quan hauria de ser un aprenentatge inherent a la vida mateixa. És absurd, a part d’il·lús, pretendre resguardar els infants en una mena de bombolla. Tard o d’hora, l’adversitat trucarà igualment a la seva porta i l’únic que haurem aconseguit mirant d’evitar-la i de postergar el patiment és fer-los fràgils o ineptes per afrontar-la.

Les ensopegades i les tristors són necessàries, a més a més d’inevitables. Hi ha coses que només s’aprenen caient i hi ha caigudes que suposen impagables lliçons d’humanitat, de fortalesa, d’humilitat i de maduresa. Només si deixem que els nostres fills s’entrebanquin i caiguin, podran desenvolupar habilitats per aixecar-se. Només si permetem que experimentin dolor, frustració, impotència, irritació i altres emocions difícils, aprendran a transitar-les sense caure en un pou i a mitigar-les i superar-les sense haver de recórrer al consum d’ansiolítics o a altre tipus d’addiccions.

Sembla mentida que sent tan obvi, estiguin tant en voga els anomenats “pares helicòpters”, que sobrevolen constantment els fills per controlar cada pas que fan i evitar qualsevol risc, i els “pares llevaneus”, que van per davant dels fills aplanant-los el camí i enretirant qualsevol obstacle. Un gran error si tenim en compte que la sobreprotecció és una forma d’estimació que perjudica les criatures, ja que les deixa indefenses davant la vida i el futur. Qui no s’ha donat mai una patacada és difícil que es converteixi en una persona emocionalment competent.

L’amor que fa bé i que ajuda a créixer és el que pot suportar el patiment de veure patir els fills, encara que a vegades se’ns trenqui el cor, perquè sap que de les pedres del camí se’n poden extreure perles i de les relliscades nous passos de maduresa.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: