Irresponsabilitat parental

Font: La Vanguardia / Article d’opinió

Cristina Sánchez

Un estudi elaborat per Keepunto i la Universitat Complutense de Madrid, que s’ha presentat aquesta setmana, titlla d’irresponsables els pares espanyols. Bé, exactament el que diuen és que financen de manera irresponsable els seus fills adolescents en el 84,8% dels casos. L’estudi assenyala que només tenen una paga assignada, setmanal o mensual, el 61,2%; i la majoria, el 80%, demanen diners a mesura que els necessiten. Alhora el 70% no ha de fer res a canvi dels diners, és a dir, no tenen cap feina per fer; i, a més, majoritàriament aquesta paga no se’ls retira malgrat tenir males notes o mal comportament.

En definitiva, els joves tenen un consum autònom però aquest no va acompanyat de cap tipus d’obligació. No es guanyen els diners, tenen la sensació que tot és de franc o no costa res i, en el cas de tenir un pressupost assignat, el depassen sobradament de manera habitual.

La realitat descrita per l’estudi fa difícil pensar que els coses s’estiguin fent bé. Els pares poden semblar els grans perjudicats per la situació, però el cert és que els màxims damnificats són els fills. Perquè, sense cap mena de dubte, aquest no és un bon aprenentatge per desenvolupar-se autònomament en la vida adulta; ans al contrari, l’únic que genera és dependència.

De comportaments irresponsables dels pares cap als fills n’hi ha de diversos tipus, i molts fets amb la millor de les intencions. No podem pas dir que aquests siguin els constitutius o els centrals del nostre temps social, o que no s’hagin donat abans; però això no vol dir que no calgui una reflexió generalitzada i profunda sobre quins són els reptes de les famílies actuals en l’educació dels fills.

Com a societat hem d’enfocar la mirada sobre la importància de la família com a agent socialitzador, com a espai d’aprenentatge i com a xarxa bàsica d’inclusió. Per això celebro totes les iniciatives en aquest sentit, com per exemple el cicle de conferències “La família en la societat actual”, que ha iniciat aquesta setmana a Barcelona El Grup Català del Club de Roma.

La família és el centre de la nostra vida per molts motius, però hem preferit parlar-ne menys que més, malament que no pas bé, i sobretot de la forma i no tant del contingut, el que l’ha reduït a una mena de caixa negra que només s’obre i es té en compte després d’un accident greu.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: