La història dirigida

Font: La Vanguardia

Maite Gutiérrez/ Josep Playà

El Ministeri d’Educació té molt clar què han d’aprendre els alumnes a classe. Tant és així que el nou currículum escolar precisa fins a l’últim detall els continguts d’història, filosofia, literatura… a primària, ESO i batxillerat. Això és el que es desprèn de l’esborrany del decret de continguts curriculars que desenvolupa la Lomce, més de mil pàgines que confirmen aquest control ferri sobre totes les matèries essencials.

El currículum de la llei anterior, la LOE, amb prou feines ocupava una desena de pàgines per a cada matèria. El de França rarament supera els quatre folis, dóna indicacions generals, i després cada centre escolar decideix com desenvolupar-lo. Però la nova llei educativa del PP, la Lomce, no deixa espai per a interpretacions ni afegits complementaris.

“L’estudi de la història d’Espanya és essencial per al coneixement i comprensió no només del nostre passat, sinó també del nostre món actual. No menys important és el seu caràcter formatiu (…)”. És el que diu la introducció del contingut curricular de la història d’Espanya de 2n de batxillerat, segons aquest esborrany del decret, exposat a debat públic fins al 3 de gener i pendent també d’un dictamen no vinculant del Consell Escolar de l’Estat. El ministre d’Educació, José Ignacio Wert, sempre ha dit que un dels objectius de la llei era homogeneïtzar els continguts de les matèries troncals. El ministeri decidirà el cent per cent del contingut, encara que les comunitats autònomes podran complementar-lo amb matèries pròpies. Però després hi ha les revalides a final de cada etapa, uns exàmens externs que preguntaran pels continguts que ha fixat el ministeri, de manera que els professors se centraran a impartir-lo, perquè si els alumnes d’ESO i batxillerat no els superen, no aconseguiran el títol.

Alberto del Pozo Ortiz, actual director general de Professorat i Personal de Centres Públics del Departament d’Ensenyament, ja afirmava en el seu blog, abans de conèixer aquest esborrany, que “la nova definició del currículum bàsic (…) és totalment invasiva, i no deixa cap marge per al desenvolupament normatiu a les Administracions educatives, ja que inclou els objectius, competències, continguts, criteris d’avaluació, estàndards i resultats d’aprenentatge avaluables, amb la finalitat d’assegurar una formació comuna, que va molt més enllà del que fins ara s’havia entès com aspectes bàsics del currículum”. Respecte del decret, de moment Ensenyament ha dit que l’està estudiant.

Joaquim Prats, catedràtic de Didàctica de Ciències Socials de la UB i autor de diversos llibres de text d’història, considera que es tracta d’”una visió molt dirigista” i que “el decret de vegades sembla confeccionat a partir d’un talla i enganxa”. Felipe de Vicente, president de l’Associació Nacional de Catedràtics d’Institut (Ancaba), afirma que “atempta contra la llibertat de càtedra i d’ensenyament; de fet, difícilment es pot considerar un currículum, es tracta més d’un receptari detallista”.

Fins ara els llibres de text de les diferents comunitats eren molt similars (vegeu l’article adjunt). A partir de la LODE (1985) va ser vigent la norma que l’Estat podia fixar “els ensenyaments mínims”, és a dir, uns continguts bàsics, que ocupaven el 55% dels horaris en el cas de les comunitats autònomes amb llengua pròpia com Catalunya o el 65%, per a les altres. El govern deixava a les comunitats que fixessin la resta, és a dir, entre el 35% i el 45% respectivament. Les principals editorials (Vicens Vives, Anaya, Santillana, SM, Edebé…) utilitzen els mateixos llibres a tot Espanya i afegeixen a cada capítol alguna pàgina (fins a dos en les versions catalanes) en què aprofundeixen en la història de cada comunitat.

Una primera anàlisi del nou currículum dóna algunes pistes de com vol enfocar l’ensenyament de la història, el Govern central. Tant a la primària (ciències socials) com a l’ESO (geografia i història), el temari inclou des de la prehistòria fins a l’actualitat. I no només estableix els continguts, sinó també els criteris d’avaluació i els anomenats “estàndards d’aprenentatge” (un concepte que segons Ancaba “és estrany a la tradició pedagògica espanyola, i fins i tot europea, i sembla importat de currículums llatinoamericans”). Dins aquest darrer concepte, a l’ESO es fan propostes de treball a l’aula de l’estil: “Realitza un mapa conceptual amb els principals déus del panteó egipci”; “Concepció del parlamentarisme per Chamberlain i Goebbels”; “Distingir entre contextos diferents del mateix procés, p. ex. Àfrica subsahariana (1950s-60s) i la Índia (1947); “Utilitza el recurs web per crear continguts multimèdia sobre la capacitat d’interrelació de diferents grups periodístics”…

A l’assignatura d’història d’Espanya, de 2n de batxillerat, el document divideix la matèria en 12 blocs i 51 capítols. Els redactors han pretès ser curosos: “Ofereix a l’alumne que arriba a la vida adulta la possibilitat de conèixer la història del seu país de manera contínua i sistemàtica”. Fins i tot diuen que pretenen fomentar “valors i hàbits” com “el reconeixement de la diversitat d’Espanya”. I així en el bloc 9, sobre el regnat d’Alfons XIII, s’esmenta “l’oposició de republicans i nacionalistes catalans, bascos, gallecs i andalusos”. Al bloc 10 es parla de l’”Estatut de Catalunya”. Però en canvi passa de puntetes sobre la guerra de Successió i el que significa per a Catalunya, no s’esmenten ni la Mancomunitat ni l’impacte del franquisme sobre la cultura catalana i altres nacionalitats.

L’informe que han elaborat els catedràtics d’institut assenyala que aquest currículum és d’”un grau de detall, concreció i dirigisme excessius”. I afegeix que ni tan sols els currículums previs a la Logse no van ser “tan extremadament detallistes”. Un dels exemples que posen és el de la matèria de filosofia, del batxillerat. El currículum “arriba a assenyalar explícitament una relació de textos de determinats filòsofs per ser comentats a classe. Mai cap currículum anterior no havia arribat a aquest extrem. Quedava a la llibertat de cada professor l’elecció d’aquells textos que li semblaven més apropiats”. Ara ja no. L’informe assenyala també que “la història de la filosofia no és un repàs del pensament occidental, com era d’esperar. Es limita a una selecció imposada de nou filòsofs elegits amb quin criteri? (…) Respecte del programa encara vigent de la LOE s’ha eliminat un filòsof de la talla de sant Agustí, per exemple. (…) A l’últim bloc s’inclou Habermas, per què aquest filòsof i no Heidegger o Popper o Bergson o Hannah Arendt…? Simplement perquè deu ser de l’interès dels autors del currículum quan altres professors poden tenir altres preferències”.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: