Classe pràctica de LOMCE

Font: El Periódico

Si la fermesa de la Generalitat i de la comunitat educativa no ho impedeixen, els col·legis catalans hauran de començar a implantar d’aquí nou mesos, amb l’inici del curs escolar 2014-2015, la polèmica llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE) del ministre José Ignacio Wert. I encara que s’ha parlat molt de l’atac al model d’immersió lingüística que representa aquesta reforma i s’ha criticat durament el rol que ha tingut en la seva confecció la Conferència Episcopal Espanyola -que ha imposat la religió com a matèria avaluable-, encara hi ha molts pares (i molts alumnes) que desconeixen com, quan i en què els afectarà la llei.

D’entrada, sapigueu que si els vostres fills estan cursant ara P5, segon o quart de primària es convertiran l’any que ve en la primera promoció de la llei Wert, la setena norma educativa aprovada a Espanya des de la instauració de la democràcia. Sapigueu també que si els vostres fills tenen entre 15 i 17 anys i estan encallats a tercer d’ESO, o eventualment a segon, són ferms candidats a entrar, també el curs vinent, en la nova formació professional (FP) bàsica, una modalitat que els permetrà obtenir un certificat i no fer créixer les estadístiques de fracàs escolar.

1 ¿Els nens notaran algun canvi?

En el dia a dia de l’aula, els alumnes no tenen per què notar cap canvi. Les pràctiques docents seguiran sent les mateixes, encara que és possible que els primers mesos, mentre els professors es vagin familiaritzant amb els nous continguts, hi hagi alguna improvisació a la classe. Potser els que ho tindran més complicat per adaptar-se a la nova situació seran les comunitats d’aprenentatge, que ara no estan subjectes a un temari estricte com el que preveu la LOMCE.

2¿Com seran, doncs, les assignatures?

A primària hi haurà poques modificacions pel que fa al nombre de matèries. Les assignatures instrumentals passaran a anomenar-se troncals i, segons indica l’esborrany de decret que el Ministeri d’Educació té aquests dies en exposició pública, hauran d’ocupar com a mínim el 50% de l’horari de classe. Aquestes troncals seran matemàtiques, castellà, llengua estrangera, ciències socials i ciències de la naturalesa (aquestes dues últimes s’imparteixen ara juntes en coneixement del medi), i el seu contingut (i aquesta és la principal diferència) el fixarà íntegrament l’Estat. Hi ha un segon bloc, el de les anomenades matèries específiques, en què figuren l’educació física i la religió (o la seva alternativa de valors socials i cívics) i en què s’haurà d’escollir entre educació artística o una segona llengua estrangera. Els alumnes cursaran, doncs, tres assignatures d’aquest apartat. Finalment hi ha un tercer bloc, el de lliure configuració autonòmica, on hi ha el català i una matèria addicional que fixarà la Generalitat.

3¿La religió és obligatòria?

No, obligatòria no ho és, perquè està previst que hi hagi una alternativa. A primària serà la ja citada de valors socials i cívics i, a l’ESO, valors ètics. A diferència del que passa ara, aquestes matèries faran mitjana per a la nota de final de curs. En contrapartida desapareix l’actual educació per a la ciutadania.

4¿Es podran utilitzar els llibres actuals?

Molt probablement, no. Primer, perquè hi ha assignatures noves, i segon, perquè hi ha matèries que canvien d’enfocament. Les editorials estan esperant que s’aprovin definitivament els continguts per posar-se a elaborar nous llibres.

5¿Quines matèries es donaran a l’institut?

A l’ESO les assignatures mantindran la mateixa estructura de troncals, específiques i de lliure configuració, però a tercer i en quart cursos apareixen les assignatures troncals d’opció. Això és degut al fet que, a tercer, amb 15 anys, l’alumne elegirà entre estudiar matemàtiques orientades a les ensenyances aplicades o matemàtiques orientades a les ensenyances acadèmiques. Els experts consideren que a aquesta edat molts nois no tenen encara maduresa per saber què han de fer.

6¿Quan se separen els alumnes?

Serà a quart d’ESO, un curs al qual la llei Wert bateja com d’iniciació, quan els estudiants que aniran a fer ensenyances aplicades (FP) seran separats dels que facin ensenyances acadèmiques (batxillerat). Els pedagogs temen que aquesta segregació doni lloc, en la pràctica, a grups d’alumnes llestos i grups d’alumnes amb dificultats, i alerten que perpetua l’estigmatització de la FP

7¿Qui anirà a la FP bàsica, llavors?

Als alumnes que no superin el tercer d’ESO se’ls dirigirà, prèvia consulta amb l’estudiant i amb els seus tutors, cap a la nova FP bàsica. Encara no queda clar si aquests estudis es podran fer al mateix centre o si l’alumne haurà de canviar. Tampoc se sap encara quins professors impartiran aquesta nova modalitat de la FP, que entra en vigor el mes de setembre vinent.

8¿Què són i quan es faran les revàlides?

Dues de les quatre avaluacions previstes en la llei són en realitat revàlides, és a dir, que és necessari aprovar-les per obtenir el corresponent títol. Es tracta de la de quart d’ESO, amb què s’aconseguirà el graduat escolar, i la de segon de batxillerat, que atorgarà el títol de batxiller i promediarà per anar a la universitat. En les dues, els alumnes s’examinaran de les matèries troncals en una prova que dissenyarà el Ministeri d’Educació, la mateixa per a tot Espanya. El curs vinent, el 2014-2015, ja es farà la primera avaluació només de control als alumnes de tercer de primària, que servirà per detectar problemes d’aprenentatge. Hi haurà una altra avaluació externa a sisè, els resultats de la qual es faran públics. Això segurament donarà lloc a l’aparició de classificacions de col·legis.

9¿Com es passarà al curs següent?

En això la LOMCE és més restrictiva que la seva predecessora, la LOE, que a l’ESO obliga a repetir curs els alumnes que tinguin quatre assignatures suspeses. Amb la nova llei, es repetirà amb tres matèries pendents o dues si són, a la vegada, matemàtiques i una de les llengües oficials. Això sí, tan sols computaran per repetir les assignatures troncals i les de lliure configuració autonòmica. A primària, es valorarà si l’alumne ha aconseguit els objectius del curs.

10¿I com quedarà el batxillerat?

Les quatre modalitats actuals de batxillerat queden reduïdes a tres (social i humanístic, científic i artístic). La decisió d’unir les dues primeres es va adoptar en el tràmit parlamentari de la llei Wert i obeeix a raons estrictament econòmiques. Amb tot, no sembla que hagi d’afectar els continguts. Per optar a l’educació superior, els batxillers catalans hauran de passar, a més a més de la revàlida, una prova específica de les universitats catalanes, on se’ls examinarà de català.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: