Els adults espanyols tenen la pitjor formació del món desenvolupat

Font: El Periódico

Antonio M. Yagüe/ María Jesús Ibáñez

Si s’augura que els resultats sobre els estudiants espanyols avaluats en linforme PISA, que es coneixeran al desembre, no seran gaire prometedors, les competències dels adults han resultat desoladores. Les dades avançades ahir pel Ministeri d’Educació corresponents al Programa Internacional per a l’Avaluació de les Competències dels Adults (PIAAC, en les sigles en anglès) col·loquen Espanya a la cua en matemàtiques i només al davant d’Itàlia en comprensió lectora entre els 23 països desenvolupats que han participat en el projecte.

Així, el 31% de la població espanyola dels 16 als 65 anys tindria problemes per comparar preus d’hotels o entendre el gràfic de la factura de la llum i el 27% per fer servir textos digitals, segons van interpretar ahir a Madrid representants de l’OCDE i la secretària d’Estat d’Educació, Montserrat Gomendio.

La número dos del departament de José Ignacio Wert no va perdre ni un minut a catalogar aquests resultats com «l’efecte negatiu de la LOGSE i la LOE», totes dues «aprovades per governs socialistes», va destacar. «Amb la LOGSE amb prou feines es va avançar en competència lectora i matemàtiques», va remarcar Gomendio després de fer un repàs de l’educació a Espanya des del 1956. Enmig d’una encesa batalla política contra la futura llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE) i dues setmanes abans que la comunitat educativa torni a sortir en bloc al carrer per protestar contra aquesta norma, el PP ha trobat en aquest informe un argument per llançar-se al contraatac.

BAIXOS EN EXCEL·LÈNCIA / En els nivells més alts de capacitació (en l’informe estan distribuïts de 5 a 1), només se situen un 5% dels espanyols adults en comprensió lectora i un 4% en matemàtiques, mentre que la mitjana de l’OCDE els supera en més del doble: el 12% i el 13%, respectivament. En el nivell intermedi (3), les diferències a penes són significatives en lectura, però tornen a ser notòries (més d’un 10% de diferència) en el nivell 4 o antesala del millor.

Per obtenir aquests resultats, que han causat gran satisfacció en l’equip del ministre Wert (que ahir es va avançar en gairebé 12 hores l’embargament sol·licitat per l’OCDE als països participants), el PIAAC va examinar entre el setembre del 2011 i l’1 de maig del 2012 6.055 espanyols, d’un total de 157.000 adults de 23 països. «És una enquesta molt valuosa, ja que es realitzen entrevistes personalitzades, molt detallades i rigoroses», va assegurar Ismael Palacín, president de la Fundació Jaume Bofill, especialitzada en estudis de l’àmbit educatiu. Com en el cas de l’informe germà, el PISA, que avalua els alumnes de 15 anys, també al PIAAC el Japó, Finlàndia, els Països Baixos, Suècia i Noruega ocupen els primers llocs en el rànquing.

Yves Leterme, exprimer ministre belga i secretari general adjunt de l’OCDE, va evitar ahir criticar els mals resultats espanyols i es va limitar a ressaltar que «tres de cada 10 espanyols mostren un baix nivell de formació». Leterme va destacar, en aquest sentit, que la gent que té més competència lectora participa més en la societat, en partits polítics i en voluntariat. Per això, en la seva opinió, incrementar les competències de la població adulta és crucial per al desenvolupament de les societats i la vida democràtica. També va subratllar que tots els estudis internacionals constaten que els adults que presenten els índexs més baixos d’alfabetització tenen salaris inferiors i pitjor salut.

«En tot cas, s’ha de ressaltar que en aquesta enquesta no hi han participat ni Grècia ni Portugal i que els resultats que obté Espanya en competències responen al nivell de formació de la seva població, on un 45% té l’educació obligatòria o menys», va subratllar Queralt Capsada, professora de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra i col·laboradora de l’OCDE en la preparació de l’enquesta. En el cas d’Espanya, no s’han analitzat les competències tecnològiques dels ciutadans, que sí que han estat valorades en altres països.

PERDUTS EN EL ‘QUIXOT’ William Thorn, analista de l’informe PIACC, va destacar que a Espanya també pesen més que en altres països els antecedents socioeconòmics. Així, Thorn va advertir que a aquest 31% d’espanyols que no han passat del nivell 1 els costa molt extreure conclusions i es perden en un text de certa profunditat i riquesa com el clàssic Quixot.

«El problema és que el nivell de la generació més vella de la població espanyola de totes les analitzades, la de les persones d’entre 56 i 65 anys, és molt baix, el més baix amb diferència respecte a la resta dels països estudiats», va observar Francesc Imbernón, professor de Didàctica i Organització Educativa de la Universitat de Barcelona. És per això que el pedagog destaca, amb certa satisfacció, els progressos fets per Espanya durant els últims anys. «Som un dels països amb més titulats universitaris, molts d’ells a partir de la implantació de la LOGSE que tant critica el Govern actual», va assenyalar. «També som un dels països amb més nens de 0 a 3 anys escolaritzats», va ressaltar.

Per al també pedagog Gregorio Luri, «tan preocupant és el baix nivell dels espanyols com el fet que, en les últimes tres generacions, s’hagi produït un estancament, que precisament ha coincidit amb la implantació de la LOGSE». Un altre motiu d’alarma, segons Luri: «L’excel·lència entre els adults de 16 a 65 anys és més gran que la dels escolars de l’informe PISA».

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: