El deure d’instruir-se

Font: La Vanguardia / Article d’0pinió

Gregorio Luri

John Erskine, fundador de la Universitat de Columbia, va publicar el 1914 un assaig titulat The moral obligation to be intelligent. En ell es proposava de demostrar que no hi ha cap necessitat d’elegir entre bondat i intel·ligència. Més encara: no es pot ser justament bo si la nostra bondat no està sostinguda amb arguments intel·ligents. El seu missatge anava especialment dirigit als fills de famílies treballadores, als que els deia: “Si vols sortir de la presó, el que necessites és la clau del pany, i si no la tens, el que et fa falta és coratge i constància”. Un dels seus deixebles, el gran crític literari Lionel Trilling, que va ser una de les figures més influents del cercle de Partisan Review, es va apropiar d’aquest títol per presentar una selecció dels seus assajos publicada l’any 2000. Entre nosaltres Trilling és conegut per la seva introducció a l’edició de Destino d’Homage to Catalonia, de Orwell. Gràcies a Trilling la idea que existeix una obligació moral de ser intel·ligent ha recuperat actualitat al món universitari nord-americà. Tanmateix, la idea que formar la pròpia intel·ligència és un deure moral ja havia estat exposada, 36 anys abans que Erskine, per Concepción Arenal a La instrucción del pueblo (1878). Arenal considera immoral “romandre per voluntat en la letargia intel·lectual” o “no tenir d’home més que aquelles qualitats morals que brollen, per dir-ho així, espontàniament de la consciència”. Portar una vida “com la bèstia la càrrega, sense investigar per què i per quina raó es porta” significa “consumar una espècie de suïcidi espiritual”. Però la majoria dels que van a l’escola estan impulsats més per un càlcul utilitarista que per la necessitat moral de satisfer un honrós deure. Amb freqüència, a més, quan s’intenta convèncer els ignorants que estudiïn, se’ls ofereixen més consells que preceptes i, en conseqüència, quan els desobeeixen poden pensar que cometen una ximpleria, però no una falta. La pobresa econòmica quan està acompanyada de la intel·lectual fa del pobre un cec que, vingui d’on vingui, va a l’abisme.

Amb freqüència he pensat que, sent justa la defensa del dret a l’educació, aquesta no pot ocultar l’oblit o la negligència del deure moral d’educar-nos que és, d’altra banda, el que fa ressaltar la nostra activitat i centralitat en el procés de la nostra instrucció.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: