El nombre de “ni-ni” amb títol superior creix un 69% en tres anys

Dos milions de menors d’entre 15 i 29 anys de l’Estat espanyol, gairebé un de cada quatre, ni treballen ni estudien. No fan res. El més greu és que la proporció de joves amb títol universitari o bé d’EFP de grau superior que s’han convertit en ni-ni (ni treballen ni estudien) ha augmentat a l’Estat en un 69% en només tres anys, del 2008 al 2011, segons un informe presentat ahir per l’OCDE.

Aquests nous ni-ni configuren un nou perfil de desocupats, lluny de la imatge dels ni-ni que van deixar aviat els estudis. La situació dels joves a l’Estat és molt precària si es té en compte que la mitjana de joves ni-ni de l’OCDE (és a dir, dels països desenvolupats) és d’un 15,4%; als 21 països de la Unió Europea és d’un 14,8%, i a l’Estat espanyol arriba fins al 24,4%.

L’informe Panorama de l’Educació 2013 a l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) torna a ser demolidor amb l’educació a l’Estat espanyol, on un 46% de la població d’entre 25 i 64 anys no supera l’educació obligatòria i on només el 8,4% de la població adulta té estudis d’FP de grau mitjà, mentre a l’OCDE és del 33,5%.

Malgrat aquests mals resultats, en l’estudi esmentat s’afirma que a l’Estat espanyol les hores lectives són de les més altes: 880 hores en educació primària, mentre que en la resta de països no superen les 790 hores.

Més oportunitats

L’estudi educatiu dels països de l’OCDE indica que aquells que disposen de carreres universitàries tenen més possibilitats de trobar feina i que els titulats superiors guanyen un 40% més que els que s’han quedat amb l’educació secundària, que, alhora, guanyen un 20% més que els que només tenen el graduat escolar o que no han acabat cap estudi.El gènere suposa encara una gran diferència de sous a l’Estat, ja que les diferències entre els homes i les dones amb la mateixa titulació és d’un 22%. A favor dels homes. Segons l’informe, això sí, com majors són estudis, les diferències de sou per gènere es redueixen.L’Estat, segons l’informe, destina 9.608 dòlars a l’any per cada alumne en educació pública, un 15% més que la mitjana de l’OCDE i, malgrat això, obté un pitjor rendiment.L’estudi apunta també que l’Estat espanyol es troba entre els països europeus on els alumnes paguen la matrícula universitària més reduïda, com a Itàlia o França, amb un cost mitjà de 1.129 dòlars anuals ( 2010-2011).

El percentatge d’alumnes que aquell curs van rebre beques o préstecs públics va ser del 35%. En aquest sentit, el director d’innovació i indicadors de progrés de l’OCDE, Dirk Van Damme, va dir ahir a Madrid que “els sistemes de beques en la majoria dels països no només es basen en els ingressos familiars sinó també en les notes que obtenen durant el curs”, una opinió que semblava que volgués avalar la política de nota de tall del ministre Wert.

Des de Brussel·les, la comissària europea en Educació, Androulla Vassiliou, va apostar per invertir en educació”.

 

Wert reconsiderarà el 6,5 per accedir a una beca

El ministre d’Educació, José Ignacio Wert, després de les dures crítiques rebudes pel seu intent d’exigir una nota mínima de 6,5 per accedir a una beca universitària, crítiques que va tenir fins i tot del seu partit, va anunciar que “sí que considerarà” les peticions d’algunes comunitats autònomes per revisar aquesta nota de tall. Així ho va dir després de la reunió de la Conferència General de Política Universitària que es va celebrar al ministeri.

“Ens hem compromès a recalcular tot el que hi hagi per recalcular per tractar d’acomodar les peticions de les comunitats autònomes”, va dir Wert, que, de tota manera, va advertir que “els criteris de valor en els quals s’inspira el decret són incompatibles amb la idea de rebaixar encara més els criteris d’exigència acadèmica”. En vista de la petició d’algunes comunitats de situar la nota de tall en un 5, el ministre va sentenciar que “el 5,5 que es va establir l’any passat no es rebaixarà en cap cas”.

En aquest sentit, va assegurar que les diferències que existeixen entre els universitaris que accedeixen a la universitat amb una nota d’entre el 5 i el 5,5 i els que ho fan amb una superior al 6,5 “són d’un ordre de magnitud inimaginable”. Així, va dir, el primer any abandonen més d’un 20% dels que tenien menys d’un 5,5 punts”, i va concloure que, en el que es refereix a completar la carrera en un termini natural, “les diferències entre els qui hi accedeixen amb un 5,5 i els qui ho fan amb més del 6,5 arriben a ser de més de 3 a 1”.

El director general d’Universitats, Antoni Castellà, que va mostrar la seva total oposició a la retallada de les beques anunciada per Madrid –que al nostre país afectaria uns 10.000 estudiants– va indicar que el govern ha tancat un acord amb ERC per cobrir aquells estudiants catalans que no puguin accedir a una beca i que quedin fora amb la nova llei.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: