El sedentarisme dels adolescents els reduirà l’esperança de vida

Article publicat a La Vanguardia el 16 de maig de 2013.

L’informe Faros adverteix que l’exercici en el programa educatiu és insuficient.

esport família

L’activitat física d’un nen i d’un adolescent no hauria de baixar d’una hora diària, i almenys mitja hora hauria de ser una activitat vigorosa. Però el 46% de les noies i el 24% dels nois no pas-sa de dues hores d’exercici a la setmana, fet que es defineix com a sedentarisme. “Durant els últims quinze anys Espanya no cridava l’atenció per aquest tema, però ara patim una absència d’activitat física important i en trenta anys ho pagarem”, va afirmar ahir el doctor Franchek Drobnic, responsable del departament de fisiologia del Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat, durant la presentació de l’informe de l’Observatori Faros de l’hospital de Sant Joan de Déu.

ANA MACPHERSON – LA VANGUARDIA 

Adolescents més parats físicament, més alcoholitzats i amb una llarga trajectòria d’hores diàries davant d’algun tipus de pantalla pinten un panorama tan desastrós, segons el parer dels participants en l’informe, que aventuren que per primera vegada en molt de temps es reduirà l’esperança de vida.

“L’absència d’exercici està directament relacionada amb el 20% de càncer de mama, el 25% de la diabetis de l’adult, el 30% dels accidents cardiovasculars i una xifra indeterminada de càncer de còlon per l’empitjorament dels hàbits”, explica Drobnic.

Els programes educatius inclouen poca activitat física i l’esport no pot quedar-se només com una activitat extraescolar, segons denuncien els experts de Sant Joan de Déu i el CAR. Segons un estudi europeu (Eurydice), Espanya és un dels països comunitaris que menys hores lectives dediquen a l’activitat física. “Seria important que els professors tinguessin en compte que pot ser més valuosa per a la seva capacitat d’estudis, el seu desenvolupament físic, emocional, social i també cerebral una hora d’exercici que una de repàs”, indica la neuropediatra de Sant Joan de Déu Àngels García Cazorla. Perquè l’exercici millora la memòria i afavoreix la interconnexió cerebral.

“El cervell d’un nen consumeix el 80% de la glucosa que ingereix (el cervell adult, el 20%) i mentre creix, aquest cervell va augmentant les seves connexions i circuits neuronals”, explica la neuropediatra. Amb l’exercici, sobretot aeròbic, es mobilitzen substrats energètics que també passen pel cervell, així com un flux sanguini més gran. “I això suposa un augment de l’activitat cerebral, i que se secretin substàncies fonamentals com el BDNF, un factor de creixement cerebral que estimula la proliferació neuronal i que potencia a la llarga la plasticitat del cervell”. El nen que està actiu “és més susceptible de consolidar l’aprenentatge i tot això ens indica que cal utilitzar l’esport com a part de l’activitat diària escolar”. Menys de la meitat dels nens estan actius una hora cada dia. Només el 36% té cinc hores setmanals d’esport o una activitat semblant de forma organitzada.

La situació s’agreuja en passar a l’institut, on l’abandonament de l’activitat física és molt superior, en gran part perquè el joc organitzat desapareix. Només continuen els que practiquen algun tipus d’esport o activitat reglada a fora, des de dansa fins a futbol. “Que el 30% faci menys de dues hores d’exercici a la setmana els va orientant cap a patologies cròniques inflamatòries”, assegura Drobnic.

L’absència d’activitat física s’aguditza entre les noies. “Als 12-13 anys, l’aturada física coincideix amb un augment important de la competència en els estudis, més gran entre les noies. Per això, a l’informe de l’observatori proposen que l’hora diària d’activitat es faci caminant part del trajecte a classe o a casa de manera ràpida, fent servir les escales en lloc de l’ascensor… No és imprescindible un gimnàs, sinó prou activitat diària per cremar 300 kcal”, apunta Drobnic.

En l’informe d’aquest any, els experts de Sant Joan de Déu insisteixen que és essencial que els adults incorporin a la rutina amb els nens l’activitat física, que siguin els seus referents. “De vegades no se n’adonen”, insisteix el doctor Jaume Pérez Payarols, director d’innovació de l’hospital infantil. “Prevé malalties que quan apareixen als 50 ja no hi ha res a fer”.

Article publicat a La Vanguardia el 16 de maig de 2013.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: